Lísing
Regulació legal
Des d’un punt de vista normatiu, el concepte d’arrendament financer va ser inclòs en la disposició addicional setena de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit, que va ser modificada per la Llei 43/1995, de l’Impost de Societats.
La seva redacció actual considera com a operacions d’arrendament financer les següents:
"Aquells contractes que tinguin per objecte exclusiu la cessió de l’ús de béns mobles o immobles, adquirits per a aquesta finalitat segons les especificacions del futur usuari, a canvi d’una contraprestació consistent en l’abonament d’unes quotes periòdiques, que han de cobrir tant el cost de recuperació del bé com la càrrega financera exigida contractualment.
Els béns objectes de cessió hauran de quedar afectats per l’usuari únicament a les seves explotacions agrícoles, pesqueres, industrials, comercials, artesanals, de serveis o professionals. Aquest contracte inclourà necessàriament una opció de compra al seu termini, a favor de l’usuari".
Així doncs, és condició essencial que l’usuari apliqui el bé en una activitat empresarial o professional.
Quan per qualsevol causa l’usuari no arribi a adquirir el bé objecte del contracte, l’arrendador podrà cedir-lo a un nou usuari, sense que el principi d’adquisició del bé, d’acord amb les especificacions del nou usuari, es consideri vulnerat per aquest fet.
Intervinents
En una operació de lísing intervenen bàsicament els següents subjectes:
- Entitat de lísing, que pot ser un banc, caixa d’estalvis, cooperativa o entitat de crèdit especialitzada en aquestes operacions. Rep el nom d’arrendador.
Les societats d’arrendament financer tindran com a activitat principal la realització d’operacions de lísing, i amb caràcter complementari també podran realitzar les següents activitats:
- Activitats de manteniment i conservació dels béns cedits.
- Concessió de finançament connectada a una operació d’arrendament financer, actual o futura.
- Intermediació i gestió d’operacions d’arrendament financer.
- Assessorament i informes comercials.
- Arrendatari, que és qui subscriu el contracte de lísing i gaudirà de la possessió del bé durant la vigència del contracte, adquirint-hi la seva propietat si exercita l’opció de compra.
- Proveïdor, que actua com a venedor del bé a la societat de lísing. La situació usual és que l’arrendatari seleccioni el bé i el proveïdor, encara que aquell que efectivament adquireix el bé és l’arrendador o empresa de lísing.
Tipus de lísing i terminis
- Mobiliari: finança l’adquisició de maquinària, installacions, mobiliari, equips per a processos d’informació, elements de transport extern –automòbils, vehicles industrials lleugers i pesats– i intern –bolquets elevadors – en un termini mínim de 2 anys. Encara que la llei no n’indica el termini màxim, en la pràctica és habitual que no acostumi a excedir de 5 anys.
- Immobiliari: mitjançant aquesta modalitat l’empresa de lísing adquireix un bé immoble per compte de l’arrendatari per destinar-lo aquest a una activitat comercial, industrial o de servei, cedint-li el seu ús per un termini mínim de 10 anys. Com en el cas de lísing mobiliari, la llei no estableix terminis màxims. Una variant d’aquests és l’anomenat lease back pel qual l’empresa de lísing adquireix el bé cedint el seu ús durant un termini i preu establert.
- Habitualment, a Espanya s’utilitza el lísing financer i es caracteritza per una amortització del bé durant la vigència del contracte i l’opció de compra acostuma a ser l’import d’una quota.
- Clients potencials: tota persona jurídica –SA, SAL, SL, SLL, S. Civil, Soc. Cooperatives, Soc, Irregular, etc.– i persones físiques que desenvolupin per compte propi una activitat econòmica, és a dir, que estiguin donats d’alta en l’impost d’activitats econòmiques.
Més productes d’aquesta necessitat
No és aquest producte el que necessitaves? Consulta la resta: